Skip to content

Invitació a la lectura

13 gener, 2013

by Adrià

O teu rosto será o último, João Ricardo Pedro

(trad. castellana: Tu rostro será el último)

 

Uma coisa parecia certa: no dia vinte e cinco de abril de mil novecentos e setenta e quatro, faltaria ainda um bom bocado para as sete da manhã, Celestino apertou a cartucheira à cintura, enfiou a Browning a tiracolo, verificou os tabacos e as mortalhas, esqueceu-se do relógio pendurado num prego que também segurava um calendário e saiu porta fora. O céu começava a clarear. Ou talvez nem sequer tivesse começado a clarear. Por cima das sopas de café com leite, Celestino emborcara, sem esforço, dois tragos de bagaço. O primeiro, para a azia. O segundo, para os pensamentos cismáticos, que ele, como, aliás, todos os traços fisionómicos sugeriam, era homem dado a prolongadas melancolias.

Així comença O teu rosto será o último, la primera novel•la de João Ricardo Pedro, un autor jove, enginyer de professió, que –diu– decidí posar-se seriosament a escriure quan el van fer fora de la feina. Això va succeir a l’inici de la dura situació socioeconòmica que Portugal, com tants d’altres països del sud d’Europa, encara arrossega. Durant aquest temps, i de manera cada vegada més sovintejada, en els nostres mitjans han anat apareixent diverses notícies sobre el país atlàntic, un país del qual –reconeixem-ho– sabem més aviat poc. Més enllà dels fados i del bacalhau; de la Revolució dels Clavells i, ara també, de les imposicions de la troika,… què?

O teu rosto será o último ofereix una visió de la història de Portugal des de mitjans de la dècada de 1920 fins a la Revolução dos Cravos (1974). Ho fa a través de les tres generacions de la família Mendes que pateixen els efectes de la dictadura portuguesa. L’avi Augusto, un metge que va decidir marxar de Lisboa i anar-se’n cap al Fundão en els inicis d’aquest règim polític; el seu fill António, profundament marcat per l’experiència bèl•lica a Angola; i Duarte, el més jove, que per trobar-se ha d’anar reconstruint, com pot, la memòria familiar. Aquesta, és d’esperar, no serà una tasca especialment fàcil, ja que la història dels Mendes –com també la història de Portugal– es caracteritza pels buits, els traumes silenciats i el secretisme:

Até que um dia Duarte perguntou: “Pai, quem é que foi o Salazar?” O pai respondeu sem hesitações: “Foi um defesa esquerdo do Beleneses”.

Dividida en set parts que, a la vegada, estan formades per breus capítols, la novel•la es construeix a partir de petites pinzellades que tant tenen a veure amb els Mendes o al•ludeixen a esdeveniments polítics, com ens exposen retrats de la vida quotidiana a la ciutat de Lisboa i als seus suburbis. A partir dels personatges i de les situacions que es van creuant amb els Mendes, obtenim una imatge general i –em fa l’efecte– força acurada del Portugal d’entre els anys vint i els anys vuitanta.

I és que a O teu rosto será o último hi apareixen tant els resistents a la dictadura des de dins del país com els emigrants; els refugiats d’altres règims polítics de l’Europa Oriental; la vida agrària portuguesa i l’èxode rural o la situació social dels suburbis de Lisboa. Tot, amb un llenguatge sec i directe, estratègia amb què João Ricardo Pedro crea cops d’efecte interessants: les situacions més cruels i –segons segurament creurà el lector– traumatitzants, se’ns transmeten amb el llenguatge més planer. Com si la memòria no hi hagués de parar excessiva atenció.

La memòria, però, pesa. I molt. I així Duarte haurà d’anar decidint i conformant-se una imatge del món d’on prové, sovint mitjançant els buits i les elisions del discurs, en els gestos inconclusos i les paraules mig dites, que percep tant en els seus familiars com en els mestres i veïns amb què té relació. Són espais en blanc a partir dels quals és difícil identificar-se, fer-se un rostre.

O teu rosto será o último va ser publicat a Portugal l’any 2012, després d’haver guanyat el premi Leya 2011. Serà publicat el 22 de gener en castellà per l’editorial Planeta.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: